God Shave The Queen!
Sempre m’ha impressionat la facilitat que tenen algunes empreses decidir tot d’una les seves estratègies i campanyes de màrqueting i publicitat quan recalen en un nou país: El mateix però traduït. Sense més.
Moltes vegades em ve a la memòria l’anècdota que explicava Mr. Jairo, el meu professor d’anglès de batxillerat, perquè ens adonéssim de la importància d’una lletra en el significat d’una frase. L’escriptor aragonès Ramón J. Sender revisava una reedició de la seva novel·la Mr. Witt en el Cantón, escrita quan encara no tenia domini de l’anglès. Sender es va adonar que hi havia una lletra de més en el títol de l’himne d’Anglaterra, que havia transcrit com God Shave the King (Déu afaiti al Rei) en la primera edició del llibre. Aquest fet va arribar a orelles del mateix Rei d’Anglaterra que, segons Mr. Jairo, va riure molt amb la ficada d’h.
Aquesta petita errata, aparentment sense importància, parla dels perills de traduir tant textos com estratègies, sense reparar en els girs de l’idioma, els condicionants específics o la idiosincràsia dels mercats.
Algú s’atreviria a enfocar una campanya publicitària de productes femenins, de la mateixa manera en un país islàmic que en un europeu?
La comercialització de qualsevol producte o servei exigeix el coneixement detallat del mercat objectiu i, per tant, l’anàlisi dels perfils, necessitats, hàbits, creences o opinions dels clients potencials. Aquest és essencialment el motiu que les empreses intel·ligents es recolzin en agències locals. No fer-ho, suposa un risc que pot costar molt de temps i diners.
Ara per ara tots som usuaris potencials de qualsevol telèfon, cafè, peça de vestir o perfum, però afortunadament, la globalització encara no ha arribat als trets culturals més específics.
